-
 

FLORS DE BACH I REIKI RYOHO

Posted on diumenge, novembre, 20, 2011 at 10:09   (Sense Comentaris)

Article d’autor: Esther García Miralles (*)

Des que vaig iniciar el meu camí com a terapeuta de Reiki Ryoho i Flors de Bach, sempre havia aplicat aquestes dues teràpies per separat, respectant les preferències dels pacients i buscant la màxima efectivitat en el tractament. Amb el temps, i fruit de l’experiència pràctica, me’n vaig anar adonant que els pacients que es tractaven alhora amb les dues tècniques milloraven més ràpidament i amb menys sessions. Tot això em va fer reflexionar.

Des del meu punt de vista, la resposta és molt senzilla, ja que aquestes dues teràpies tenen molt més en comú del que sembla a primera vista. Les Flors de Bach ens aporten energia líquida, energia extreta de les flors, capaç de donar la freqüència vibratòria correcta al desequilibri que causa la malaltia. Com deia el Dr. Edward Bach, “és la part positiva de la planta”. El Reiki Ryoho també treballa amb energia, que és canalitzada pel terapeuta i ajuda a recuperar tant la salut del terapeuta com la dels pacients. Sembla evident, doncs, que el que aquestes dues teràpies tenen en comú és treballar amb la subtil energia, però això no és tot. Continue reading

Entrevista a Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (i II): “El terapeuta ha de dir des de bon principi fins on podrà arribar en tractar un problema de salut”

Posted on diumenge, novembre, 13, 2011 at 16:47   (Sense Comentaris)

A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dóna el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.

—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?

Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.

—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.

Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.

El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració  accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.

A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.

—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta? Continue reading

“Els bons resultats en els nens fan que les famílies es convencin que l’homeopatia funciona”. Entrevista al Dr. Manel Mateu (i II)

Posted on diumenge, novembre, 6, 2011 at 06:13   (Sense Comentaris1 comentari)

El Dr. Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des d’aleshores ençà, el fins ara president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, malgrat que hi ha grups que volen desprestigiar-la. També s’ha adonat que, cada vegada més, l’homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i finalment s’hi acaba instal·lant.

—A casa, l’homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l’homeopatia per una experiència amb els fills?

—És molt habitual. Hi ha força famílies que porten els nens —i cada vegada més petits— al metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics o que li ha marxat l’asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l’escola. És habitual que les mares, veient el bon resultat de l’homeopatia en els fills —els nens reaccionen bé i ràpid a l’homeopatia— vulguin que se’n beneficiï la resta de la família. Aleshores vénen i pregunten si l’homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per a l’artrosi de la mare o per a l’úlcera d’estómac del pare. Nosaltres els diem que sí; que s’ha d’individualitzar cada persona; que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer les famílies de què l’homeopatia funciona.

El metge homeòpata Manel Mateu Ratera, a la seva consulta d'Igualada

Dr. Manel Mateu Ratera, metge homeòpata

—L’homeopatia pot substituir les vacunes? Continue reading

Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (I): “Moltes persones es formen en teràpies naturals perquè volen canviar de vida”

Posted on dissabte, octubre, 29, 2011 at 15:34   (Sense Comentaris)

Enguany Heilpraktiker Institut celebra el seu 30è aniversari. En aquest temps, l’escola s’ha convertit en un dels referents a Barcelona pel que fa a la formació en teràpies naturals. El seu director, Gustau Pau, afirma que les persones que estudien al centre tenen inquietuds al marge de la feina que desenvolupen, tot i que no necessàriament vulguin canviar de professió. També ha notat com els interessos dels alumnes han anat variant al llarg d’aquestes tres dècades.

—Quin és el perfil de la persona que decideix estudiar teràpies naturals?

—A la nostra escola és, sobretot, una persona que té unes inquietuds al marge de la professió que està exercint. La mitjana d’edat és de 30 anys o més. Amb tot, el perfil depèn molt de l’oferta que fa cada escola. La nostra té una línia purista. En canvi, hi ha centres que volen donar un perfil molt científic i d’altres que imiten un model universitari. En aquests altres centres hi van alumnes molt jove, de 18 o 19 anys, que no ha entrat a la universitat. En tots els casos sempre hi ha més dones: tenen més inquietuds, segurament perquè tenen més contacte amb el seu cos al llarg de la seva vida per qüestions com l’embaràs, el naixement, l’alletament, etc. El seu cos vibra de manera diferent.

—Què motiva els estudiants a formar-se en aquest camp?

—Una motivació és el fet d’haver superat una malaltia greu, o bé tenir o haver tingut algú al seu voltant amb algun problema de salut seriós. És gent que busca una solució en les teràpies naturals. Una altra motivació de moltes persones és voler canviar de vida, perquè allò que estan fent no els satisfà. No sabria dir-te quina de les dues té més importància.

Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut

Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut

—Quins coneixements sobre salut s’han de tenir per començar a estudiar i quins coneixements s’han d’haver adquirit en acabar la formació? Continue reading

BioCultura com a exemple d’un canvi d’època

Posted on diumenge, octubre, 23, 2011 at 21:35   (Sense Comentaris)

No recordo a qui vaig sentir dir que “no estem en una època de canvi, sinó en un canvi d’època”. I segurament tenia raó, a jutjar per l’última edició de la fira BioCultura a Barcelona. La gran afluència de públic semblava com si s’estigués preparant una revolució de signe oposat a l’actual crisi econòmica, ecològica i de valors. Cada vegada són més les persones que consideren que el sistema actual és caduc i han iniciat la seva pròpia transformació, escoltant el seu interior i relacionant millor amb l’entorn. Continue reading

Pag. 4 de 7« Primera...23456...Última »

By Bitscuits