-
 

El Pare Marià, l’homeòpata

Posted on dilluns, gener, 3, 2011 at 15:17   (Sense Comentaris)

Com a igualadí i després de fer algun treball de recerca històrica relacionat amb l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, sempre havia vinculat la figura del Pare Marià a un dels màxims impulsors d’aquesta entitat cultural. Recentment, però, he pogut comprovar que el seu renom com a practicant de l’homeopatia va molt més enllà i és que va esdevenir un dels màxims experts homeòpates del país al segle XIX. El Pare Marià va ser una figura estimada i odiada alhora: estimada pel poble, per tot allò que va fer per la classe obrera i per les cures meravelloses que se li atribueixen; i odiada pels empresaris i pels metges que volien denunciar-lo.

Continue reading

Un tipus d’exercici per a cada problema de salut

Posted on diumenge, octubre, 24, 2010 at 03:35   (Sense Comentaris)

La dèria pels gimnasos ha anat canviant al llarg dels anys i també s’ha anat readaptant el missatge que aquestes empreses envien als seus usuaris potencials. Als anys vuitanta va triomfar el culturisme. Aviat es va veure, però, que aquesta pràctica esportiva estava condemnada a ser minoritària i que tenia més detractors que partidaris. Als anys noranta el concepte que es llançava era el ‘fitness’. No tothom havia de tenir un cos súper musculat sinó que n’hi havia prou en tenir una bona forma física. Ara el que sona és ‘wellness’, ja que allò que es persegueix és el benestar —entès de la manera més àmplia possible—. No a tothom li agrada l’exercici físic intens. Hi ha persones a les quals els fa sentir millor uns altres tipus d’exercicis: exercicis aquàtics, ioga, tai txi, pilates… Els gimnasos ho saben i s’han posat les piles per oferir classes d’aquestes disciplines.

En aquest context, us recomano un reportatge (vegeu la primera i la segona pàgina) que es fa ressò d’una iniciativa del Grup d’Exercici Físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. La idea és que els metges de capçalera recomanin als pacients el tipus d’exercici físic que és més adient per combatre cada tipus de problema de salut. De la mateixa manera que l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’esmentat col·lectiu també entén la salut com l’estat complet de benestar físic, mental i social i, en aquest sentit, també hi ha recomanacions per a aquelles persones amb problemes psíquics i emocionals, de relació social o d’autoestima. Continue reading

Les assignatures pendents de les teràpies naturals

Posted on dilluns, agost, 30, 2010 at 11:34   (Sense Comentaris)

El desconeixement, la mala informació i certa desconfiança envers algunes tècniques i envers alguns professionals són les assignatures pendents de les teràpies naturals. A tot això cal afegir-hi un altre taló d’Aquil·les de primera magnitud: la manca d’una regulació que doni seguretat i confiança als usuaris.

Així ho diu l’Observatori de les Teràpies Naturals, que en el seu estudi qualitatiu va fer cinc reunions de grup a Madrid i Barcelona amb usuaris i no usuaris. Els resultats de la investigació indiquen que s’ha detectat un mentalitat més oberta, fins i tot dins del col·lectiu sanitari, que hi ha un major coneixement i interès per altres cultures i que les teràpies alternatives cobreixen les necessitats derivades del ritme de vida actual. Els usuaris destaquen, com a aspectes positius, que tracten l’ésser humà des d’un punt de vista holístic, que no tenen efectes secundaris, que són tractaments que es poden compatibilitzar amb la medicina tradicional, que permeten la prevenció i la curació tant física com anímica i que propicien un canvi en l’estil de vida.

Els usuaris descobreixen les teràpies naturals sobretot pel ‘boca-orella’ i, en segon terme, a través dels centres de salut (herbolaris, farmàcies, etc.). Sovint és la darrera alternativa que troben després de diagnòstics i tractaments fallits.

Enllaços relacionats:

Font:

Perfil de l’usuari de les teràpies alternatives

Posted on dissabte, agost, 28, 2010 at 10:55   (Sense Comentaris)

El 23,6% de la població espanyola ha acudit en alguna ocasió a les teràpies alternatives. El perfil de l’usuari és el d’una persona de classe mitja-alta o alta, d’una edat compresa entre els 36 i els 45 anys, i que viu en grans àrees metropolitanes. El percentatge de dones usuàries és significativament més elevat que el d’homes. El grau de satisfacció envers la medicina natural és de 8,36 sobre 10.

Són dades de l’Observatori de les Teràpies Naturals, reeditat l’any passat per Cofenat. La investigació, que té una part quantitativa i una part qualitativa, destaca que gairebé un 13% dels espanyols havia fet ús d’alguna d’aquestes teràpies l’any anterior a l’estudi.

Balneari

Per a l’enquesta quantitativa es van entrevistar 2.000 individus, d’entre 16 i 65 anys. El 95,4% d’ells coneixia alguna teràpia. Les teràpies més ‘populars’ són: ioga (87,7%), acupuntura / medicina tradicional xinesa (81,8%), tai-txi (64,3%), quiromassatge (58,6%), homeopatia (50,6%), naturopatia (33,5%), osteopatia (32,1%), drenatge linfàtic (27,1%), reflexologia podal (26,7%), shiatsu (23,4%), teràpia floral / flors de Bach (18,7%), reiki (16,7%) i kinesiologia (11%).

Quant a les teràpies més utilitzades en alguna ocasió, el rànquing està encapçalat pel ioga (32,5%), l’acupuntura (31,5%), el quiromassatge (28,4%), l’homeopatia (23%), la reflexologia podal (16,1%), el tai-txi (13,3%) i les flors de Bach (12%).

Enllaços relacionats:

Font:

Pag. 7 de 7« Primera...34567

By Bitscuits