-
 

Jordi Salat: “Viu el present i enfoca el futur com una oportunitat”

Posted on dijous, juny, 23, 2016 at 13:04   (Sense Comentaris)

Jordi Salat va arribar a la Programació Neurolingüística per intuïció. Volia fer un canvi a la seva vida i va caure a les seves mans informació sobre PNL. La seva curiositat el va empènyer a investigar i a parlar amb persones que ja s’havien format en aquesta disciplina. Finalment, es va formar a l’Institut Gestalt, de la mà de Vicenç Olivé i Alan Sants. Actualment utilitza la Programació Neurolingüística en Be More, on juntament amb altres coachs es dedica a acompanyar a altres persones en els seus processos de canvi, ja sigui mitjançant cursos de formació o en processos de coaching.

-La primera vegada que vaig sentir a parlar de Programació Neurolingüística va ser quan un company de feina em va dir que la PNL li havia ajudat a superar una crisi personal. ¿Es pot considerar la PNL com una teràpia?

-Al principi i en base als models que van estudiar la Programació Neurolingüística, va tenir molt de terapèutica, però estrictament no és una teràpia. La PNL és un model formal i dinàmic de com funciona la ment i la percepció humana, com processa la informació i l’experiència i les diverses implicacions que això té per a l’èxit personal. En base a aquest coneixement és possible identificar les estratègies internes que utilitzen les persones d’èxit, aprendre i ensenyar a d’altres per facilitar un canvi evolutiu i positiu. Això té moltes aplicacions i, una d’elles, és la terapèutica.

-Dóna’ns la teva pròpia definició de què és la Programació Neurolingüística (PNL). Quines aplicacions pot tenir en la vida quotidiana?

La PNL ens proporciona un conjunt de recursos que ens ajuden a ser conscients de com pensem i interpretem les coses que ens passen i, en conseqüència, de com actuem i, a partir d’això, canviar aquells aspectes que no ens agradin o no ens facin feliços. Les seves aplicacions són múltiples:

  • Augmenta de manera notable i ràpida l’autoconfiança.
  • Millora les relacions interpersonals.
  • Desenvolupa el creixement personal i professional cap a l’èxit.
  • Ens permet convertir-nos en qui desitgem i volem ser.
  • Serveix per reduir l’estrès.
  • Negociar i solucionar conflictes de manera positiva.

– On comença i on acaba la PNL? Ho dic perquè hi ha milers de psicòlegs, coachs i terapeutes que t’ensenyen uns determinats exercicis que després resulten ser tècniques de Programació Neurolingüística.

-És que precisament això és el millor de la PNL. Pot ser utilitzat en diversos àmbits i ajudar en diversos processos de desenvolupament o canvi. En camps tan diversos com la teràpia, la comunicació, l’ensenyament o la negociació s’utilitzen habitualment recursos de PNL.

Jordi Salat utilitza la PNL i el coaching per ajudar les persones en els seus processos de canvi.

Jordi Salat utilitza la PNL i el coaching per ajudar les persones en els seus processos de canvi.

-Quan Joseph O’Connor i John Seymour van escriure el llibre ‘Introducció a la PNL’ , estaven posant les bases d’una nova disciplina o simplement fer un compendi de tècniques ja existents?

-Els pares de la PNL van ser Richard Bandler i John Grinder que a principis dels anys 70 es van plantejar la següent pregunta: Com és possible que algunes persones aconsegueixen resultats extraordinaris en les seves vides? Van decidir estudiar a terapeutes que obtenien resultats extraordinaris com Virginia Satir, Milton Erickson i Fritz Perls. A partir del seu estudi van realitzar un model que podia ensenyar i aprendre i aquest va ser el fonament de la PNL. Tot això ho van recollir en el seu llibre ‘L’estructura dela Màgia’ que va aparèixer el 1975. Joseph O’Connor és un dels formadors de PNL i coaching més coneguts i respectats arreu del món. Al costat de John Seymour han ajudat a divulgar i popularitzar la PNL a tot el món.

– Ja està tot inventat en PNL o és una disciplina en evolució?

-La Programació Neurolingüística, als seus 40 anys, és una disciplina encara jove i per tant en contínua evolució i expansió. Robert Dilts fa ja uns anys va definir i diferenciar les tres primeres generacions de la PNL. Actualment la PNL es troba en un canvi que el porta a consensuar els punts en comú amb altres disciplines com la teoria del caos, la intel·ligència emocional, la comunicació no verbal o la programació neurofinanciera. Al resultat d’aquesta fusió se l’ha anomenat 4G, una visió més àmplia, holística, sistèmica i consensuada.

-Dirigeixes Be More , on el coaching i la PNL es combinen per ajudar les persones en el seu procés de canvi. Quin tipus de clients es dirigeixen a aquest centre i què busquen?

-Els nostres clients són persones en què s’ha despertat una necessitat de canvi. En el món actual, amb la important crisi de valors i de sistema, moltes persones es troben, de sobte, desorientades, en crisi. Des de Be More ajudem aquestes persones a seguir el seu camí, que superin les seves limitacions combinant la PNL i el coaching, perquè siguin persones més coherents amb elles mateixes i, per tant, més feliços. Tot això ho poden fer a través dels nostres cursos de creixement personal o a través de sessions de PNL o coaching.

-Ara més que mai hi ha moltes persones que estan passant veritables dificultats: atur, dificultats econòmiques … Alguna recepta perquè comencin el dia amb il · lusió i optimisme?

-La recepta és molt senzilla: Creu en tu mateix. Sigues el protagonista de la teva vida. No et deixis envair per pensaments tòxics que et portin a viure com a víctima. Tu ets el protagonista de la teva vida. Viu el present   -l’únic que tenim- i enfoca el futur com una oportunitat, amb valentia i sense por. Pensa que l’experiència està bé si t’ajuda, no si et condiciona. La vida està plena d’oportunitats, perquè el futur no està escrit, és una cosa que es construeix.

Míriam Algueró: “Hi ha aliments, com la cúrcuma, el te verd o el bròquil que tenen efectes anti-tumorals demostrats”

Posted on dilluns, juny, 23, 2014 at 12:50   (Sense Comentaris)

El fet que una malaltia com el càncer entri a casa sol mobilitzar tota la família per buscar tantes solucions per a l’ésser estimat com siguin possibles. El que ja no és tan habitual és que d’aquest afany s’acabi creant una associació amb voluntat d’aglutinar els coneixements de l’oncologia mèdica i les possibilitats de les teràpies complementàries. D’això parlem amb la Míriam Algueró, presidenta de l’Associació d’Oncologia Integrativa

-Com va néixer la idea de crear l’Associació d’Oncologia Integrativa?

-La idea va néixer quan a la meva mare li van diagnosticar un càncer terminal. Les meves germanes i jo ens vam posar a la recerca d’alternatives que la poguessin ajudar a superar la malaltia. No les vam trobar, però sí vam descobrir que hi ha moltes teràpies complementàries i altres medicines que minimitzen els efectes secundaris de la quimio i la radioteràpia i els poden ajudar a superar la malaltia. Hem creat l’Associació per difondre totes aquestes teràpies i orientar els pacients i familiars.

-Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica indica que entre el 60 i el 88% dels pacients oncològics va a les teràpies complementàries després del diagnòstic de càncer. Amb quins objectius: per aconseguir la curació, per pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia…?

-L’objectiu amb què cada pacient s’adreça a les teràpies complementàries i a altres medicines és divers. Tan divers com els beneficis terapèutics que aquestes teràpies ofereixen: millora de la qualitat del son i de les hores de son; reducció de l’estrès; minimitzar els efectes secundaris de la quimio i la radioteràpia; tractar el dolor; etcètera.

-Només 4 de cada 10 malalts de càncer que utilitza les teràpies complementàries ho comunica al seu oncòleg i en moltes ocasions és per por al rebuig. Suposo que, amb el nom ‘Associació d’Oncologia Integrativa’, busqueu l’acostament entre la medicina hegemònica i les teràpies complementàries.

-Sí, un dels objectius que busca l’Associació és integrar les teràpies  complementàries i altres medicines a la pràctica habitual de l’Oncologia mèdica. Volem normalitzar el seu ús ja que poden millorar notablement la qualitat de vida del pacient oncològic i la de tota la seva família.

Míriam Algueró, presidenta de la Asociación de Oncología Integrativa.

Míriam Algueró, presidenta de l’Associació d’Oncologia Integrativa.

-Des que va començar la teva recerca en aquest camp, què és allò que més t’ha sorprès?

-Hi ha dues coses que m’han sorprès. La primera és la importància que té la dieta en la nostra salut. Hi ha aliments, com la cúrcuma, el te verd o el bròquil que tenen efectes anti-tumorals demostrats per estudis científics.

I la segona és el fet que el nostre cos s’embruta a través dels colorants, conservants i additius del menjar, de les substàncies presents en l’aire que respirem i mitjançant els productes d’higiene personal que utilitzem. És important per a tothom, no només per als pacients oncològics, fer algun tipus de depuració ja que un cos humà més net és un cos humà més sa.

-Quines teràpies destacaries?

-Les teràpies que anomenem a la web de l’Associació aporten un benefici terapèutic determinat i no cal fer-les totes. Cal triar una de totes les que ens puguin reportar el benefici que busquem.

-Creus que al nostre país hi ha prou coneixement de les possibilitats de les teràpies complementàries? Què s’està fent en altres països?

-Al nostre país les teràpies complementàries i altres medicines s’han estès cada vegada més i la majoria de persones ha sentit a parlar del Reiki, l’acupuntura o l’homeopatia. El que es desconeix és que puguin minimitzar els efectes secundaris de la quimio i la radioteràpia. Als Estats Units hi ha centres mèdics de referència que ja utilitzen aquestes teràpies com ara la Clínica Mayo, el Memorial Sloan Kettering o el John Hopkins Centre. A la resta de països europeus la situació és semblant a Espanya.

-Què fa l’Associació d’Oncologia Integrativa per donar a conèixer les possibilitats de les teràpies complementàries?

-En primer lloc hem creat una web en què s’expliquen de manera clara i directa en què consisteix cadascuna d’aquestes teràpies i els beneficis que aporten als pacients oncològics. També hem creat una guia pràctica gratuïta sobre teràpies complementàries i càncer explicant els beneficis d’aquestes teràpies i també posarem en marxa altres guies en què explicarem com poden els pacients contribuir a millorar el seu estat de salut o contribuir a evitar recaigudes entre d’altres. A partir de finals de maig posarem en marxa cursos de ioga per a malalts oncològics, tallers de cuina anti-càncer i farem xerrades sobre com aquestes teràpies poden millorar la seva qualitat de vida.

Logo Asociación de Oncología Integrativa

– Com es pot col·laborar amb l’Associació?

-Tant les empreses com els particulars poden col·laborar amb l’Associació  de diverses formes. Una d’elles és sent voluntari i aportant temps per realitzar una tasca concreta. Si s’és empresa es pot cedir material per als tallers o espais per realitzar-los. Una altra forma de col·laborar, tant empreses com persones físiques, és convertint-se en soci de l’Associació. Per una quota a partir de 4 euros mensuals poden contribuir a difondre totes aquestes teràpies i a millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics. I si no volen ser socis però sí que hi volen col·laborar econòmicament, poden fer una donació puntual única o periòdica al nostre número de compte.

Jaume Serral: “Si canvies el pensament, canvies l’estat d’ànim”

Posted on dimarts, abril, 15, 2014 at 12:26   (Sense Comentaris)

En els seus inicis de Programació Neurolingüística,  Jaume Serral va experimentar com canviava satisfactòriament la seva relació amb les altres persones i com milloraven les seves vendes. Aviat va decidir fer de la PNL la seva professió. Es va formar amb Richard Bandler i avui és trainer certificat i avalat per la Society of NLP, l’estament que van crear John Grinder i Richard Bandler per regular la formació de PNL a nivell internacional. És especialista en hipnosi ericksoniana i psicoteràpia, i cocreador del Postgrau “Persuasió Estratègica Interpersonal”, de la Universitat de Barcelona. Actualment, dirigeix ​​Human Abilities, a Barcelona.

-Es pot considerar la PNL com una teràpia?

-Sí, la Programació Neurolingüística va néixer dels estudis dels principals terapeutes dels anys vuitanta (John Grinder i Richard Bandler) i, per tant, tenia una clara finalitat terapèutica. Podem considerar la PNL com un model terapèutic capaç d’ajudar les persones a superar determinats problemes.

-Com definiries la Programació Neurolingüística?

-La Programació Neurolingüística és un model de conducta humana. Això ens permet conèixer millor la persona que tenim davant i provocar canvis en aquesta persona a través dels nostres missatges lingüístics. Hem de ser conscients de l’impacte que les paraules tenen en les persones, fins i tot les paraules que ens diem a nosaltres mateixos. La PNL també ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

-Quines aplicacions té la PNL?

– Uf, el ventall d’aplicacions és amplíssim! Ja hem parlat del camp terapèutic, i també podem parlar d’àrees com les vendes, el coaching, el lideratge… De fet, la PNL, com a metamodel, ens permet crear diferents models, tants com tipus d’interacció hi ha entre persones.

Jaume Serral PNL

Jaume Serral, formador de Programació Neurolingüística, dirigeix l’Institut Human Abilities.

-On comença i on acaba la PNL? Ho dic perquè hi ha milers de psicòlegs, coachs i terapeutes que t’ensenyen uns determinats exercicis que després resulten ser tècniques de Programació Neurolingüística.

-Aquí és on radica el principal problema de la PNL. Moltes persones redueixen la Programació Neurolingüística a un conjunt de tècniques i exercicis, quan la PNL és molt més que això. El més fàcil és agafar tècniques i ensenyar a coachs i psicòlegs, però qui fa això està ensenyant només un 10 o un 15% de la PNL. Quan veus a John Grinder i Richard Bandler, els cocreadors de la Programació Neurolingüística, t’adones que és una disciplina molt més complexa. Ells utilitzen poques tècniques i tot passa lingüísticament, a través dels missatges que llancen.

-Em van recomanar el llibre ‘Introducción a la PNL’ , de Joseph O’Connor i John Seymour. Ho consideres un bon llibre per endinsar-se en aquesta disciplina?

-Per endinsar-se en la PNL hi ha uns pocs llibres bons. Són els que van escriure John Grinder i Richard Bandler en els anys setanta i avui han quedat desfasats (‘De sapos a príncipes’, ‘Trance Fórmate’ quant a hipnosi, ‘Use su cabeza para variar’…). ‘Introducció a la PNL’ és una obra molt marketineana i molt bàsica. Joseph O’Connor i John Seymour van escriure un llibre d’extractes d’altres llibres.

Dirigeixes Human Abilities, on imparteixes formació en PNL. Quin tipus de persones es dirigeixen a aquest institut i què busquen?

-En un 80% són coachs i psicòlegs que busquen més eines per realitzar les seves teràpies, els seus processos de canvi o els seus processos de coaching. L’altre 20% inclou perfils molt variats: des d’un catedràtic d’universitat fins a un alt directiu d’una gran empresa, passant per una caixera de supermercat. També va acudir a Human Abilities un militar que va dir que volia aprendre PNL perquè els seus subordinats acatessin les seves ordres no per una qüestió de rang sinó per la seva capacitat de convicció. El que busquen les persones que vénen aquí es podria resumir en dues grans idees: conèixer-se millor i poder efectuar canvis en elles mateixes, i poder comunicar-se millor amb els altres.

-Amb la crisi actual, hi ha persones que estan passant veritables dificultats. Alguna recepta per afrontar el dia amb més il·lusió i optimisme?

-La recepta més bàsica, fàcil, econòmica i que pot fer tothom és adonar-se que l’estat anímic el provoca el pensament. Així doncs, si canvies el pensament, canvies l’estat d’ànim. Això pot semblar fàcil però portar-lo a la pràctica potser pugui costar a les persones. El que poden fer llavors és examinar i veure quin tipus de creences tenen. Moltes vegades el nostre pensament projecta el futur i si aquest futur projectat no és favorable ens produeix una sensació de malestar en el moment present. La forma de pensar condiciona les nostres emocions.

Gaspar Hernandez: “Molts lectors se sentiran identificats amb el protagonista de ‘La terapeuta’, perquè tots som ansiosos”

Posted on dimarts, febrer, 11, 2014 at 23:42   (Sense Comentaris)

En Gaspar Hernandez és periodista i escriptor. Des de fa set temporades dirigeix ‘L’Ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un programa de psicologia. En aquest període, la seva vessant literària també ha estat marcada pels temes de psicologia i terapèutica. Amb la novel·la ‘El silenci’ (2009) va guanyar el Premi Josep Pla. A ‘L’ofici de viure bé’ (2009) recollia un seguit de treballs periodístics. I a ‘Contes per fer feliç’ (2011), escrit amb Jordi Llavina, es donen eines als pares per educar els fills en les emocions. Ara acaba de publicar ‘La terapeuta’ (2014), una novel·la el protagonista de la qual és l’Hèctor Amat, un actor que presencia un crim i, per superar-ho, recorre a la teràpia de l’Eugènia.

–La majoria de nosaltres no hem patit un xoc tan greu com l’Hèctor Amat. Això no obstant, cada vegada més vivim en una pressió continuada. Tots som candidats a anar a una terapeuta?

–En som candidats quan l’ansietat ens paralitza o ens obstaculitza en el nostre dia a dia. Si no, no cal anar-hi. L’Hèctor Amat ja patia ansietat abans de presenciar l’assassinat. És un home normal i corrent, de quaranta i escaig anys, amb ansietat. S’hi poden sentir identificats molts lectors perquè, avui en dia, en menor o en major mesura, tots som ansiosos. L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè és un senyal d’alarma que, quan es dispara, ens ajuda a sobreviure com a espècie. El que passa a la nostra societat és que es dispara molt sovint i durant molt de temps. Vivim constantment sota els efectes de l’ansietat i aquí ja hi ha un problema. L’ansietat està relacionada amb la por al futur per la situació actual.

–Abans de la crisi ja hi havia ansietat.

–No hi havia tants trastorns d’ansietat com ara. No hi havia la por a què et facin fora de la feina d’un dia per l’altre o a què hi hagi retallades i no puguis pagar la hipoteca. Costa de quantificar-ho, però una manera de fer-ho és veure el volum de tranquil·litzants que s’estan receptant ara mateix i els que es receptaven fa deu anys. S’ha disparat moltíssim. Un altre tema és que els tranquil·litzants es recepten amb molta facilitat i molta alegria.

–I què ha canviat respecte a l’època dels nostres pares? No hi havia tants casos de trastorns mentals o no se sabien?

–Són moltes coses. La família i la religió tradicionalment paraven els cops emocionals. Avui en dia ni la família ni la religió juguen el pes que jugaven. Ens sentim més sols i desemparats, i cadascú fa el que pot. D’aquí ve la importància de l’autoconeixement i de la gestió de les emocions. A part d’això, el sistema ens exigeix més que als nostre pares i vivim vides més accelerades: hem de fer més coses, ens hem de realitzar personalment, volem donar l’abast a tot i fer-ho tot bé. Així, l’ansietat està servida.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

–Abans has parlat de la sobremedicació. Al llibre també es tracta el tema de la dependència.  

Continue reading

El Dia de la Terra arriba a Igualada

Posted on dijous, juny, 28, 2012 at 13:18   (Sense Comentaris)

El Dia de la Terra és un d’aquells esdeveniments que permet reconnectar-nos amb la natura. La progressiva urbanització de la societat ens ha fet oblidar com els nostres avantpassats tenien cura de la salut o cultivaven els seus productes originàriament. El Museu de la Pell acull dissabte la primera edició del Dia de la Terra que se celebra a Igualada (Anoia). Des de les 10 del matí fins a mitjanit es podrà gaudir d’un mercat de productes naturals, visites als horts, conferències, tallers per a totes les edats, teràpies naturals, plantes aromàtiques i molt més (vegeu el programa). Ho organitza l’associació La Bastida i en parlem amb la Maria Santfores, representant de l’entitat.

Rètol del Dia de la Terra (Igualada, 30 de juny de 2012)

Rètol del Dia de la Terra (Igualada, 30 de juny de 2012)

–D’on va sorgir la idea del Dia de la Terra?

–La idea de dedicar un dia a la terra va sorgir inspirant-nos en la diada que se celebra des de fa uns anys a Barcelona i en esdeveniments com Biocultura. Teníem ganes de dedicar un dia a gaudir, compartir, aprendre i reflexionar; un dia que ens donés a tots l’oportunitat d’entrar en contacte amb la mare terra de la qual formem part. Volíem donar cabuda, en un mateix espai, a agricultors locals i a productors d’artesanies de les nostres terres i, alhora, donar a conèixer projectes saludables, disciplines i teràpies alternatives de la salut que tenim a l’abast a la comarca. Continue reading

Pag. 1 de 3123

By Bitscuits