-
 

Louise L. Hay: Pensaments capaços de canviar el destí

Posted on diumenge, novembre, 7, 2010 at 22:02   (Sense Comentaris1 comentari)

El bestseller ‘Vostè pot sanar la seva vida’ (‘Usted puede sanar su vida’) és un dels més destacats antecedents del que avui s’anomenen llibres d’autoajuda. L’autora, Louise L. Hay, va viure una infantesa amb tots els ingredients perquè la resta de la seva vida fos un desastre: divorci dels pares, maltractaments físics i abusos sexuals del padrastre, violació per part d’un veí i un llarg etcètera. Això no obstant, va ser capaç de canviar el seu destí, transformant els seus pensaments.

Hay parteix de la base que cadascú és el cent per cent responsable d’allò que li succeeix, atès que els pensaments van traçant-li el futur. Les idees i creences es poden canviar i el moment de poder per fer-ho és sempre el present. Això implica desempallegar-se del passat i perdonar tothom. Segons ella, el ressentiment, la crítica i la culpa són les reaccions més perjudicials. Cadascú de nosaltres és el creador d’allò que es coneix com malaltia, fins al punt que alliberar el ressentiment pot dissoldre el càncer. L’autora també afirma que cadascú és responsable dels pares que té, ja que l’ànima els tria en funció de quines proves ha de superar en la següent vida. El fet de donar per assentat que la reencarnació existeix i altres punts d’esoterisme fan que la lectura del llibre pugui incomodar algunes persones. Continue reading

Els set temperaments de la fisonomia

Posted on diumenge, octubre, 31, 2010 at 20:45   (Sense Comentaris)

La fisonomia és una tècnica d’autoconeixement mitjançant l’anàlisi dels trets facials, a més de ser útil per conèixer les persones que ens envolten i relacionar-nos-hi amb eficàcia. Avui en dia, el sistema  tau-psico classifica els individus en set possibles temperaments: mental, nervial, bilial, sanguial, linfatial, cordial i egotial. El mental, el nervial i el bilial són intravortits. El sanguial i el linfatial són extravertits. El cordial i l’egotial són ambivalents i poden actuar d’una manera o una altra depenent de les circumstàncies. Continue reading

Un tipus d’exercici per a cada problema de salut

Posted on diumenge, octubre, 24, 2010 at 03:35   (Sense Comentaris)

La dèria pels gimnasos ha anat canviant al llarg dels anys i també s’ha anat readaptant el missatge que aquestes empreses envien als seus usuaris potencials. Als anys vuitanta va triomfar el culturisme. Aviat es va veure, però, que aquesta pràctica esportiva estava condemnada a ser minoritària i que tenia més detractors que partidaris. Als anys noranta el concepte que es llançava era el ‘fitness’. No tothom havia de tenir un cos súper musculat sinó que n’hi havia prou en tenir una bona forma física. Ara el que sona és ‘wellness’, ja que allò que es persegueix és el benestar —entès de la manera més àmplia possible—. No a tothom li agrada l’exercici físic intens. Hi ha persones a les quals els fa sentir millor uns altres tipus d’exercicis: exercicis aquàtics, ioga, tai txi, pilates… Els gimnasos ho saben i s’han posat les piles per oferir classes d’aquestes disciplines.

En aquest context, us recomano un reportatge (vegeu la primera i la segona pàgina) que es fa ressò d’una iniciativa del Grup d’Exercici Físic de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. La idea és que els metges de capçalera recomanin als pacients el tipus d’exercici físic que és més adient per combatre cada tipus de problema de salut. De la mateixa manera que l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’esmentat col·lectiu també entén la salut com l’estat complet de benestar físic, mental i social i, en aquest sentit, també hi ha recomanacions per a aquelles persones amb problemes psíquics i emocionals, de relació social o d’autoestima. Continue reading

Fisonomia: el rostre com a mirall del caràcter i de la personalitat

Posted on diumenge, octubre, 17, 2010 at 16:36   (Sense Comentaris)

La fisonomia estudia el caràcter de la persona mitjançant l’anàlisi dels trets facials. És una tècnica útil per a l’autoconeixement i per conèixer els altres. El fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos ha de servir-nos per comprendre’ns, per prendre decisions encertades a la vida (orientació professional, persones amb qui ens podem avenir…) i per saber a cap on encaminar el nostre creixement personal.

El mètode tau-psico analitza set trets facials i els classifica en set temperaments (1): egotial, cordial, mental, nervial, bilial, sanguial i linfatial). El primer que s’estudia és la verticalitat, és a dir, les distàncies que hi ha entre el límit del front i les celles, entre les celles i la punta del nas i entre l’extrem nasal i la punta de la barbeta. Saber aquestes proporcions ens donarà pistes de quina és la missió de la persona en aquesta vida o què ha vingut a fer lel jo superior.

Verticalitat

Verticalitat

L’horitzontalitat és la forma del rostre vist des de davant i ens diu com és la persona en essència (el temperament que ens indica l’horitzontalitat és el primer que hauríem d’esbrinar per relacionar-nos eficaçment amb l’altra persona). La línia que dibuixa el naixement del cabell (el límit frontal) dóna informació sobre la intel·ligència abstracta i la creativitat. Amb l’anàlisi d’aquests trets obtenim informació força completa del món interior de la persona.

Horitzontalitat

Horitzontalitat

Quant a la relació amb l’exterior, la forma del front mirat de perfil (perfil frontal) delata com és la intuïció de l’individu, capacitat molt més valuosa que la pròpia intel·ligència concreta (la que es mesura i ens dóna el coeficient intel·lectual), de la qual ens parlen els ulls. El nas dóna una idea de com s’experimenten les emocions i els llavis descriuen com són els instints primaris de la persona.

El fet d’entendre als altres és un avantatge que podem utilitzar per millorar les relacions amb els familiars, la parella, els caps, els empleats, els companys de feina, els clients, els alumnes… Sabrem quina és la millor manera de tractar cadascú. La correspondència existent entre el caràcter de la persona i el seu aspecte físic ja s’estudiava a l’Antic Egipte, tot i que després aquests coneixements van quedar oblidats durant segles. Han estat uns referents d’aquesta tècnica Louis Corman, J.C. Lavater i Carl Huter.

Enllaços relacionats:

  1. Els set temperaments de la fisonomia
  2. Fisonomia: de l’anàlisi a la síntesi
  3. Fisonomia: asimetria facial, nas torçat i arrugues

Font:

  1. www.devas-scp.cat

Eines per conviure amb la timidesa

Posted on diumenge, octubre, 10, 2010 at 19:57   (Sense Comentaris)

T’agrada que et presentin gent nova? T’és fàcil iniciar una conversa amb aquella persona que acabes de conèixer? T’ho passes bé anant a conferències i a actes socials? O, per contra, ets dels que es queden en un racó de la sala mirant de passar desapercebuts, t’estimes més no fer l’esforç de parlar amb ningú i respires més tranquil si tens la certesa que no hauràs d’intervenir en públic? Doncs, si ets d’aquesta segona mena, lamento haver-te de donar una altra mala notícia. La majoria de la gent confon la teva timidesa amb arrogància, fet que t’està tancant portes contínuament. A mi me’n va fer adonar la Debra Fine, amb el seu llibre ‘Saber qué dir. Guia per a vèncer la timidesa en qualsevol ocació’.

El posat seriós que creus que delata les teves ganes de marxar corrents cames ajudeu-me, és entès de manera molt diferent per la resta d’assistents. La teva cara denota altivesa, prepotència, aires de grandesa… Ningú vol parlar amb una persona així i molt menys tenir-hi tractes professionals. Potser, a curt termini, aquest posat t’estalvia el mal tràngol d’enfrontar-te al repte de ser amable amb un desconegut, però et ben asseguro que, a la llarga, és un mal negoci. Continue reading

Pag. 10 de 13« Primera...89101112...Última »

By Bitscuits