-
 

Chon Molina: “No tinc temps per educar el meu fill”

Posted on dimarts, desembre, 2, 2014 at 08:26   (Sense Comentaris)

“No tinc temps per educar el meu fill”. Un títol provocador per atraure pares amoïnats per la manca de temps i per la sensació d’estar dedicant poc temps de qualitat als fills. La xerrada, impartida recentment a l’Espai Cívic Centre d’Igualada, va anar a càrrec de Chon Molina, doctora en Psicologia, especialitzada en infància i adolescència.

Més que amoïnats, els pares estem desorientats. Desorientats perquè la societat en la qual ens van criar ja no és la mateixa que ara. A la nostra infantesa, molts teníem un adult sempre a casa, mentre que l’altre treballava. Els rols estaven ben definits. Ara, pare i mare –si estan de sort– treballen fora i probablement tinguin un llarg trajecte per tornar a casa. Abans, jugàvem sols. Avui en dia, els fills demanen jugar amb els pares i ens exprimeixen al màxim durant les estones que tenim en comú (després de les activitats extraescolars o d’estar amb els avis o els cangurs, i un cop acabades les llargues jornades de treball). Els fills s’aprofiten del sentiment de culpa de molts pares, que no sabem on posar els límits.

Picnic

Continue reading

Alimentació ecològica: molt més que una moda

Posted on dilluns, juny, 23, 2014 at 12:03   (Sense Comentaris)

A la darrera edició de BioCultura vaig veure més expositors que mai. Cada vegada sé de més fires i mercats on es venen productes d’alimentació ecològica.

Tinc la sensació que proliferen els herbolaris i les botigues especialitzades en productes biològics. ¿Vosaltres també teniu la mateixa impressió o veure per tot arreu l’expansió del sector ecològic és conseqüència de la meva deformació professional (ja sabeu que dirigeixo Mind and Body, agència de comunicació adreçada al sector de la salut natural?

Em fa l’efecte que és ben real. La facturació del sector bio va créixer un 14% l’any passat, segons l’Observatori de l’Agricultura i l’Alimentació Ecològica de la Generalitat de Catalunya. Amb aquestes dades sobre la taula, cal preguntar-se: l’alimentació ecològica és una moda passatgera? És una tendència que anirà a més al llarg dels propers anys?

Jo penso que el consum de productes ecològics anirà a més en els propers temps perquè és un necessari retorn cap als orígens. Allò que menjaven els nostres avantpassats era ecològic (en els seus conreus no utilitzaven adobs químics ni pesticides contaminants) i només van començar a emprar aquestes substàncies nocives per a la salut quan es van veure en la necessitat de comercialitzar a gran escala les produccions. Així doncs, el que tradicionalment havia estat el més natural i normal del món, es va anar tornant una excepció i, és clar, ara se li dóna més valor que mai.

A l'EcoRebanyà (a Òdena) es lloguen parcel·les per fer-hi agricultura ecològica.

A l’EcoRebanyà es lloguen parcel·les per fer-hi agricultura ecològica. Foto del Facebook de l’EcoRebanyà.

A casa també hem fet la nostra particular aposta per l’alimentació ecològica. A la nostra cistella de la compra cada vegada hi ha més productes biològics. A més, hem llogat una parcel·la a l’EcoRebanyà (a Òdena) on cultivem les nostres verdures ecològiques per a l’autoconsum. També ens permet estar en contacte amb la natura, evadir-nos i tenir un hobby familiar. I, en el meu cas particular, no cal dir que des de Mind and Body ens interessem per les empreses d’alimentació ecològica i compartim continguts d’interès relacionats amb aquest sector.

I si el creixement del sector ecològic realment és un retorn cap als orígens, quina millor manera hi ha d’acabar aquest post que amb la cançó Moving de Macaco?

Escoltar música per tornar a somiar

Posted on dimarts, febrer, 18, 2014 at 11:29   (Sense Comentaris)

Després de la tempesta, arriba la calma. Moltes vegades m’he hagut de fer la pregunta de què és allò que m’ha fet sentir bé al llarg de la meva vida. O, dit d’una altra manera, quines són aquelles activitats que em regeneren. Així, en la mesura que en sigui conscient, puc provocar que la calma arribi abans. La resposta sempre ha estat la mateixa: llegir, escriure i fer esport. Últimament, però, m’he adonat que, a aquests tres hobbies, hi havia d’afegir el d’escoltar música.

Prendre’n consciència m’ha obligat a entretenir-me amb una feineta que em feia mooolta mandra: ficar cançons a l’iPod nano que tenia morint-se de fàstic a l’espera que l’estrenés. L’estic omplint amb peces actuals de les que ens agraden escoltar als de casa. Posats a fer, també estic recuperant CDs antics i seleccionant cançons que en el seu dia em posaven la pell de gallina però que feia anys que no escoltava. De més joves, dèiem que això era de carrosses.

És així com he arribat a la conclusió que, en algun moment, tothom necessita ser un carrossa. Aquelles antigues cançons ens fan reconnectar amb els nostres somnis esbojarrats de joventut, quan érem més autèntics, quan les il·lusions estaven intactes i quan encara no ens havíem deixat ensinistrar pel sistema.

I donant-hi encara més voltes, he arribat a una altra conclusió. No sé si els meus somnis eren realment esbojarrats, però segur que el món que ens envolta està molt més boig encara. En altres paraules, el món que imaginava de més jove era molt millor que el que tenim. Hi ha una frase d’en Jiddu Krishnamurtu que m’encanta i sintetitza perfectament això que us dic: “No és saludable estar adaptat a una societat malalta”.

Per això trobo tan important dedicar un temps a aquelles activitats que em regeneren. Em regeneren per seguir construint una vida cada vegada més semblant a la vida que vull tenir, em fan pendre alè per continuar contribuint a fer un món millor i em donen forces per encarar amb optimisme el que m’espera allà fora. Com jo veig l’exterior, depèn de com està el meu interior.

I després d’aquesta filosofada, us deixo amb l’Imagine del John Lennon.

 

By Bitscuits