-
 

El cantó positiu de la malaltia

Article posted on dimecres, juliol, 21, 2010 at 21:48

Poques persones parlen tan clar de la malaltia i de la interrelació entre cos i ment com Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke. “El cos mai està malalt o sa, ja que en ell només es manifesten les informacions de la ment”. De fet, el cos deu el seu funcionament a les dues instàncies materials que acostumem a anomenar consciència (ànima) i vida (esperit).

Seguint amb la seva teoria, tot té dos pols (dia i nit, sol i lluna, vida i mort, masculí i femení, conscient i inconscient…). Els pols no tenen sentit sense el seu oposat, ja que l’un complementa l’altre. És la no acceptació, el rebuig o fins i tot l’odi a un dels dos pols el que ens fa emmalaltir. Per mitjà del símptoma es manifesta allò que li falta a l’ésser humà. Si una persona es nega a assumir una realitat o un principi, aquest principi s’introdueix en el cos i es manifesta en forma de símptoma. D’aquesta manera, l’individu no té més ‘remei’ que assumir el principi refusat. En paraules dels autors, “el símptoma completa l’home, és el sucedani físic d’allò que li passa a l’ànima; el símptoma és la concreció somàtica d’allò que ens falta a la consciència”.

Tot comença amb una pressió psíquica (pensaments, desitjos, fantasies…), la qual causa primer transtorns funcionals i després transtorns físics aguts (inflamacions, ferides, petits accidents…). Si el problema psíquic continúa, les afeccions esdevenen cròniques i poden acabar en processos incurables, alteracions orgàniques, càncer, etc., que causen la mort. Els casos més extrems són els defectes o transtorns congènits (karma).

Per Dethlefsen i Dahlke, “la malaltia és una expressió de la imperfecció” humana i la veuen com una oportunitat per a la superació. Així doncs, escoltar el cos ens ha d’ajudar en el nostre autoconeixement, que és el pas previ per a l’evolució, el creixement personal o com vulguem dir-ne.

El llibre ‘La malaltia com a camí’ planteja un mètode per al descobriment profund de les malalties. Els autors repassen la majoria de les patologies (i hi donen l’explicació psicològica) relacionades amb el sistema immunitari, la respiració, la digestió, els òrgans sensorials, la pell, la sexualitat i l’embaràs, el cor i la circulació sanguínia, l’aparell locomotor i els nervis, etc. Fins i tot asseguren que els accidents són provocats de manera inconscient. Així, els sinistres de trànsit es pateixen quan seguim un camí no indicat i no ho abordem conscientment. Altres exemples de problemes psíquics que tenen conseqüències físiques són els conflictes que pertorben, els quals causen les inflamacions. Les al·lèrgies són provocades per la por i l’agressivitat contra determinats símbols (aquells als quals s’és al·lèrgic). Els mals de cap són produïts per les maneres de pensar errònies, seguint criteris equivocats o objectius dubtosos. Les depressions són produïdes per l’agressivitat reprimida, que en no exterioritzar-la es projecta cap a un mateix; també tenen a veure amb la por a assumir la responsabilitat. El llibre dóna explicacions de centenars de patologies i dedica un capítol sencer a malalties com la sida i el càncer.

Imatge del llibre 'La enfermedad como camino'

Font:

  • DETHLEFSEN Thorwald i DAHLKE Rüdiger (1993) ‘La enfermedad como camino’, Barcelona, Random House Mondadori

Blocosfera:

Share:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Google Buzz
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Posterous
  • email
Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Sense Comentaris1 Comentari

  • hola albert!
    aquest llibre té dues cares: la primera part del llibre és tremendament interessant… la segona part del llibre la vaig deixar perquè em va semblar perillosa
    però està bé parlar-ne, perquè és un llibre polèmic. Molt bo i útil i interessant però alhora… extremista, diria jo. seguiré llegint posts. SALUT!!!

Deixa un comentari





By Bitscuits