-
 

El Pare Marià, l’homeòpata

Article posted on dilluns, gener, 3, 2011 at 15:17

Com a igualadí i després de fer algun treball de recerca històrica relacionat amb l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, sempre havia vinculat la figura del Pare Marià a un dels màxims impulsors d’aquesta entitat cultural. Recentment, però, he pogut comprovar que el seu renom com a practicant de l’homeopatia va molt més enllà i és que va esdevenir un dels màxims experts homeòpates del país al segle XIX. El Pare Marià va ser una figura estimada i odiada alhora: estimada pel poble, per tot allò que va fer per la classe obrera i per les cures meravelloses que se li atribueixen; i odiada pels empresaris i pels metges que volien denunciar-lo.

Segons la biografia ‘El Pare Marià’, escrita per Salvador Riba i Gumà i editada pel mateix Ateneu Igualadí, Josep Ferrer i Estruch va néixer a Igualada l’11 d’octubre de 1812. Va ser l’endemà, dia de la Verge del Pilar, quan va ser batejat a la basílica de Santa Maria (detallo tant aquestes dates, perquè altres biografies apunten el 12 d’octubre de l’any anterior com a data de naixement). De ben jove va ingressar a l’orde religiosa de Sant Josep de Calassanç de Barcelona. Va ser en professar, als 16 anys, quan va decidir substituir el nom de pila de Josep pel de Marià, atesa la seva devoció per la Mare de Déu.

Va destacar com a estudiant, primer, i com a pedagog, després, en exercir de mestre a Manresa, Mataró i Barcelona. Va ser considerat un dels millors cal·lígrafs de l’Escola Pia (penseu en la importància d’aquesta assignatura quan no es coneixia la mecanografia i quan encara no abundava el paper imprès) i va ser una de les primeres persones a Catalunya en impartir l’assignatura de dibuix lineal (quan encara no hi havia llibres sobre la matèria). També cal destacar l’amistat que tenia amb l’escriptor i filòsof Jaume Balmes i amb el poeta mossèn Jacint Verdaguer.

Pare Marià

El 1845 va embarcar cap a Cuba, on va fundar el Liceo Calasancio a la vila de Santa María del Puerto Príncipe (avui Camagüey). El mètode d’ensenyament del Pare Marià era elogiat i el centre educatiu va arribar a obtenir un gran prestigi. Hi estudiaven alumnes de les famílies més distingides de l’illa i de fora. L’escolapi va estar-se tretze anys a l’illa. Mentre la seva fama havia anat creixent, la seva salut havia anat minvant. Va arribar un punt en què expectorava sang sovint, fumava a tothora, passava dies sense menjar per falta de gana i va acabar pesant 40 quilos. Un metge nord-americà li va diagnosticar tuberculosi i li va augurar quatre o cinc mesos de vida. Llavors va decidir tornar a Igualada per passar els seus últims dies al costat de la família. Poc abans de marxar, però, va consultar el seu cas a un metge homeòpata i, gràcies al tractament que li va recomanar, el Pare Marià va començar a recobrar la salut poc a poc.

Entre el repòs a casa, les atencions dels familiars i el tractament homeopàtic, el Pare Marià va refer-se. Agraït a l’homeopatia, va decidir estudiar dues hores diàries la disciplina desenvolupada per Samuel Hahnemann. La constància va arribar a convertir-lo en un expert comparable amb millors metges homeòpates que exercien llavors al país.

El sacerdot passava visita a casa seva i era fàcil que la cua de gent s’allargués un bon tros de carrer, sobretot els dies de mercat, quan els habitants de les poblacions veïnes venien a Igualada i aprofitaven per consultar el seu cas a l’escolapi. Una de les cures més destacades que se li coneixen va ser la de la filla del general Muñoz, malalta desnonada pels metges de més prestigi. En el llibre de l’amic Salvador Riba també s’explica que va atendre i curar un jove solter que havia contret una malaltia venèria, això sí, després del pertinent sermó i després d’amenaçar-lo amb què no tornés si una cosa semblant li tornava a succeir. El prestigiós metge igualadí doctor Soler, també homeòpata, li demanava consulta sempre que ho necessitava i va ser un gran defensor de l’escolapi davant dels metges que volien denunciar-lo.

Va rebre, en diverses ocasions la visita a Igualada del doctor Joan Sanllehy, qui va ser el primer president de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona (creada el 1890). A Barcelona, el doctor Sanllehy tractava el Pare Marià com un company de prestigi a qui demanava consulta sobre els casos més difícils dels seus pacients.

Aviat es va fer ressò de les seves cures meravelloses i la seva fama es va anar estenent fins al punt que la Sociedad Hahnemanniana Matritense (creada el 1845) el va distingir com a Soci de Mèrit. En part, el sacerdot atribuïa l’èxit dels tractaments als miraments i l’atenció que posava en preparar els medicaments. Les tintures les comprava a la casa Willmar Schwabe, de Leipzig (Alemanya).

La fama del Pare Marià arribava fins a Saragossa, on acostumava a anar cada any per les festes de la Verge del Pilar. Es pot dir que hi havia un autèntic pelegrinatge des dels pobles veïns fins a Saragossa per tal de ser visitat pel sacerdot. Després de celebrar missa, la casa on s’hostatjava s’omplia de gent fins a les 10 de la nit i els pacients que no havia pogut atendre durant aquell dia eren els primers de ser visitats l’endemà al matí.

Mai va voler honoraris per passar visita i, si algú li deixava diners sobre la taula de manera voluntària, els destinava a obres benèfiques, com ara als pobres socorreguts per l’Hospital d’Igualada. També donava diners per ajudar les famílies pobres d’alguns malalts als quals atenia.

Durant els darrers anys de la seva vida, el Pare Marià va voler tenir una vida reposada i tranquil·la. Sortia poc de casa i una de les poques activitats que feia era anar a l’Ateneu per instruir els obrers que acudien a les seves classes i xerrades. No obstant això, va dir missa tots els dies a l’oratori de casa seva fins poc abans de morir, el 28 d’octubre de 1900. Va viure 88 anys; Déu n’hi do per a una persona nascuda dos segles enrere.

Quadre Pare Marià

Fragment del quadre del Pare Marià conservat a l'arxiu de l'Ateneu Igualadí

Fonts:

Notes:

  • En el llibre de Salvador Riba es fa referència a una biografia sobre el Pare Marià de 5 pàgines publicada a una revista editada per l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona el 1925 amb motiu del Congrés Internacional d’Homeopatia celebrat l’any anterior a Barcelona. L’Institut Homeopàtic de Catalunya, per la seva part, cita com a referència el llibre ‘International Homeopathic Council(Barcelona). Probablement es tracti de la mateixa font.

Imatge:

Share:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Google Buzz
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Posterous
  • email
Etiquetes: , , , , , ,

Sense comentaris

Deixa un comentari





By Bitscuits