-
 

Gaspar Hernandez: “Molts lectors se sentiran identificats amb el protagonista de ‘La terapeuta’, perquè tots som ansiosos”

Article posted on dimarts, febrer, 11, 2014 at 23:42

En Gaspar Hernandez és periodista i escriptor. Des de fa set temporades dirigeix ‘L’Ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un programa de psicologia. En aquest període, la seva vessant literària també ha estat marcada pels temes de psicologia i terapèutica. Amb la novel·la ‘El silenci’ (2009) va guanyar el Premi Josep Pla. A ‘L’ofici de viure bé’ (2009) recollia un seguit de treballs periodístics. I a ‘Contes per fer feliç’ (2011), escrit amb Jordi Llavina, es donen eines als pares per educar els fills en les emocions. Ara acaba de publicar ‘La terapeuta’ (2014), una novel·la el protagonista de la qual és l’Hèctor Amat, un actor que presencia un crim i, per superar-ho, recorre a la teràpia de l’Eugènia.

–La majoria de nosaltres no hem patit un xoc tan greu com l’Hèctor Amat. Això no obstant, cada vegada més vivim en una pressió continuada. Tots som candidats a anar a una terapeuta?

–En som candidats quan l’ansietat ens paralitza o ens obstaculitza en el nostre dia a dia. Si no, no cal anar-hi. L’Hèctor Amat ja patia ansietat abans de presenciar l’assassinat. És un home normal i corrent, de quaranta i escaig anys, amb ansietat. S’hi poden sentir identificats molts lectors perquè, avui en dia, en menor o en major mesura, tots som ansiosos. L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè és un senyal d’alarma que, quan es dispara, ens ajuda a sobreviure com a espècie. El que passa a la nostra societat és que es dispara molt sovint i durant molt de temps. Vivim constantment sota els efectes de l’ansietat i aquí ja hi ha un problema. L’ansietat està relacionada amb la por al futur per la situació actual.

–Abans de la crisi ja hi havia ansietat.

–No hi havia tants trastorns d’ansietat com ara. No hi havia la por a què et facin fora de la feina d’un dia per l’altre o a què hi hagi retallades i no puguis pagar la hipoteca. Costa de quantificar-ho, però una manera de fer-ho és veure el volum de tranquil·litzants que s’estan receptant ara mateix i els que es receptaven fa deu anys. S’ha disparat moltíssim. Un altre tema és que els tranquil·litzants es recepten amb molta facilitat i molta alegria.

–I què ha canviat respecte a l’època dels nostres pares? No hi havia tants casos de trastorns mentals o no se sabien?

–Són moltes coses. La família i la religió tradicionalment paraven els cops emocionals. Avui en dia ni la família ni la religió juguen el pes que jugaven. Ens sentim més sols i desemparats, i cadascú fa el que pot. D’aquí ve la importància de l’autoconeixement i de la gestió de les emocions. A part d’això, el sistema ens exigeix més que als nostre pares i vivim vides més accelerades: hem de fer més coses, ens hem de realitzar personalment, volem donar l’abast a tot i fer-ho tot bé. Així, l’ansietat està servida.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

–Abans has parlat de la sobremedicació. Al llibre també es tracta el tema de la dependència.  

‘La terapeuta’ és una història de dependència. De dependència entre psicòlegs i pacients, no n’hi hauria d’haver. És dolenta, però s’està donant. I també s’està donant l’enamorament del pacient cap al psicòleg. També és difícil de quantificar amb dades, perquè no hi ha pacients que ho vagin reconeixent ni enquestadors que ho vagin preguntant, però aquest fenomen hi és. La dependència i l’enamorament són grans temes de la novel·la.

–A més a més de l’ansietat.

–Sí, hi ha un altre tema que és que mai com ara a la història s’havia donat tanta importància al jo. En bona part és responsabilitat de Facebook. Mai com ara li havíem donat tanta importància al que penso, al que sento, als meus amics… Hi ha una part molt bona de les xarxes socials que és el fet de fer pinya per combatre les desigualtats i per lluitar contra injustícies. L’altra part és mirar-se el melic. Estar pendents de l’opinió que els altres tenen de nosaltres genera ansietat. És el que li passa a l’actor Hèctor Amat. Volia que el protagonista de ‘La terapeuta’ fos un actor, perquè avui en dia tots som una mica actors. Fa 20 o  30 anys només s’exhibien els actors. Avui en dia, tots ens exhibim en major o menor mesura.

–Escriure és terapèutic?

–Sí, sens dubte. El llibre ‘La terapeuta’ representa que està escrit pels personatges. Crec que escriure és terapèutic, començant per un dietari, que és una pràctica que recomano a tothom, especialment a aquelles persones que no saben quins són els seus valors i els seus talents. És una manera de començar el treball d’autoconeixement. T’ajuda a veure com ha anat el dia, a què estàs agraït, què has de canviar de cara a demà…

–I córrer?

–No només de meditació pot viure l’home. També està bé moure el cos. M’agrada córrer, tot i que no en sóc cap expert ni he corregut mai cap marató. M’agrada córrer sol per l’Empordà.

–A tu se’t pot posar l’etiqueta d’escriptor mediàtic. Però els mitjans en què estàs són només d’abast català. Quines són les expectatives de ‘La terapeuta’ en castellà?

–En aquests moments, és un misteri. És molt aviat per dir alguna cosa, perquè el llibre just acaba de sortir. Tot és possible. A veure què passa, perquè efectivament a Madrid no saben qui sóc i a Andalusia i al País Basc encara menys. És ara que m’hi estic movent. L’únic que et puc dir, pel que he anat veient, és que els temes dels quals el llibre parla interessen. La setmana passada vaig ser a Galícia. A l’acte organitzat pel Faro de Vigo hi havia molta gent i hi vaig signar molts llibres. Hi ha interès, però és cert que fora de Catalunya no sóc conegut.

–Ara que ets un escriptor súper vendes, ¿sents la pressió de les editorials, en aquest cas de Grup 62, o ets tu qui té les regnes de quan has d’escriure i amb quins terminis?

–L’editorial ha estat molt respectuosa. He estat cinc anys per escriure ‘La terapeuta’. És un ritme que no agrada a cap editorial del món, perquè el que vol una editorial és publicar i guanyar-se la vida, cosa que és perfectament legítima. L’editorial ha respectat el meu ritme i, quan jo he considerat que tenia un bon llibre entre les mans, ha estat quan l’he lliurat.

–M’ha agradat l’estratègia que esteu fent servir a les xarxes socials per promocionar ‘La terapeuta’: a través de Facebook fins i tot hi ha la manera de llegir el primer capítol. Fes-nos cinc cèntims d’aquesta estratègia.

–No hem inventat res. És una estratègia que ara se sol seguir amb el llibres. Fa uns anys, a tots ens era més fàcil gastar-nos 18 euros en un llibre [‘La terapeuta’ val 18 euros] i, si no ens agradava, el podíem deixar al prestatge. Avui en dia tots volem estar més segurs d’allò que comprem i no volem deixar els llibres a mitges. M’ha semblat bé que la gent comenci a llegir el llibre i, si li interessa, llavors que se’l compri. Jo he intentat escriure un llibre que fos atractiu des de la primera pàgina i que no es pogués deixar. Ara rebo mails que em diuen “he dormit poc per culpa teva, perquè estava enganxat al llibre”. ‘La terapeuta’ es llegeix ràpid, és curt. Abans compràvem els llibres a cegues. Avui està bé donar una garantia i facilitar la decisió de compra al lector. El que sí que he creat és una newsletter. A Facebook pots llegir el primer capítol de la novel·la, subscrivint-te a la newsletter, que serà una mena de diari personal de reflexions meves.

 

Share:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Google Buzz
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Posterous
  • email
Etiquetes: ,

Sense comentaris

Deixa un comentari





By Bitscuits