-
 

Fisonomia: el rostre com a mirall del caràcter i de la personalitat

Article posted on diumenge, octubre, 17, 2010 at 16:36

La fisonomia estudia el caràcter de la persona mitjançant l’anàlisi dels trets facials. És una tècnica útil per a l’autoconeixement i per conèixer els altres. El fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos ha de servir-nos per comprendre’ns, per prendre decisions encertades a la vida (orientació professional, persones amb qui ens podem avenir…) i per saber a cap on encaminar el nostre creixement personal.

El mètode tau-psico analitza set trets facials i els classifica en set temperaments (1): egotial, cordial, mental, nervial, bilial, sanguial i linfatial). El primer que s’estudia és la verticalitat, és a dir, les distàncies que hi ha entre el límit del front i les celles, entre les celles i la punta del nas i entre l’extrem nasal i la punta de la barbeta. Saber aquestes proporcions ens donarà pistes de quina és la missió de la persona en aquesta vida o què ha vingut a fer lel jo superior.

Verticalitat

Verticalitat

L’horitzontalitat és la forma del rostre vist des de davant i ens diu com és la persona en essència (el temperament que ens indica l’horitzontalitat és el primer que hauríem d’esbrinar per relacionar-nos eficaçment amb l’altra persona). La línia que dibuixa el naixement del cabell (el límit frontal) dóna informació sobre la intel·ligència abstracta i la creativitat. Amb l’anàlisi d’aquests trets obtenim informació força completa del món interior de la persona.

Horitzontalitat

Horitzontalitat

Quant a la relació amb l’exterior, la forma del front mirat de perfil (perfil frontal) delata com és la intuïció de l’individu, capacitat molt més valuosa que la pròpia intel·ligència concreta (la que es mesura i ens dóna el coeficient intel·lectual), de la qual ens parlen els ulls. El nas dóna una idea de com s’experimenten les emocions i els llavis descriuen com són els instints primaris de la persona.

El fet d’entendre als altres és un avantatge que podem utilitzar per millorar les relacions amb els familiars, la parella, els caps, els empleats, els companys de feina, els clients, els alumnes… Sabrem quina és la millor manera de tractar cadascú. La correspondència existent entre el caràcter de la persona i el seu aspecte físic ja s’estudiava a l’Antic Egipte, tot i que després aquests coneixements van quedar oblidats durant segles. Han estat uns referents d’aquesta tècnica Louis Corman, J.C. Lavater i Carl Huter.

Enllaços relacionats:

  1. Els set temperaments de la fisonomia
  2. Fisonomia: de l’anàlisi a la síntesi
  3. Fisonomia: asimetria facial, nas torçat i arrugues

Font:

  1. www.devas-scp.cat
Share:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Google Buzz
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Posterous
  • email
Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Sense comentaris

Deixa un comentari





By Bitscuits