-
 

La interpretació dels somnis: arquetips

Article posted on diumenge, desembre, 26, 2010 at 22:17

Sempre ha existit la creença que els somnis són un mètode per classificar la informació recollida a la vigília. Mentre estem desperts, la nostra activitat es concentra en l’exterior i en allò conscient. Rebem moltíssimes dades sobre les altres persones, les situacions en què ens veiem immersos i tot allò que ens envolta. Part d’aquesta informació l’hem d’entendre al moment per poder prendre decisions i avançar. La resta, en canvi, l’haurem d’analitzar i interpretar més endavant. Pamela Ball compara el procés de somniar amb la neteja d’una casa. En fer neteja, alliberem espai per recollir noves dades el dia següent. Quan somniem, la informació que a priori no ens ha de ser útil es llença a l’abocador general —que ella també anomena inconscient col·lectiu—. El que potser ens servirà més endavant es desa al traster per fer-ne ús en futures ocasions i de manera aleatòria. La resta es guarda a prop, en un lloc de fàcil accés, per tenir-ho a mà, ja que segurament són dades que haurem de fer servir aviat.

En el llibre ‘Gran enciclopèdia dels somnis’, l’autora exposa el cas que potser el lector haurà experimentat. Quan anem a dormir ens formulem una pregunta a un problema que no aconseguim resoldre. Definim el problema, registrem tota la informació que hem obtingut i ens adormim preguntant-nos l’aclariment que necessitem o les dades que ens falten. Potser l’endemà al matí ja tenim una resposta, potser tarda uns dies o potser el dilema es va desxifrant en successius somnis al llarg de diverses nits. Sigui com sigui, arriba un moment que instintivament sabem que hem resolt el problema.

Pamela Ball ens convida a entrar en el món de la interpretació dels somnis. Ella considera aquesta activitat  com un mètode per a l’autoconeixement, per al creixement personal i per al conreu de la pròpia espiritualitat. Com a primer pas, ens anima a tenir una gravadora o paper i bolígraf a mà quan anem a dormir. Així, quan ens adonem que hem somniat, podrem registrar allò que hem vist i els sentiments i les sensacions que hem experimentat. A partir d’aquí podrem recórrer al seu llibre, plantejat com un ampli diccionari que defineix el significat de cadascuna de les visions o símbols que apareixen als somnis.  L’autora ofereix sempre tres interpretacions: la primera és una explicació senzilla de les imatges del somni. La segona té un enfocament psicològic i ensenya una manera de procedir que pot ser útil. I la tercera és el significat espiritual del somni, que dóna al somniador l’oportunitat d’aprofundir-hi. Abans d’arribar al diccionari, però, el llibre presenta uns arquetips com a primera introducció a la interpretació dels somnis. Resumiré només l’ombra, l’anima, l’animus i el si mateix.

L’ombra apareix als somnis com una persona del mateix sexe que el somniador a qui no aconseguim reconèixer. Es presenta com algú per qui sentim antipatia, por o enveja, algú que no podem passar per alt. Representa la part potencial de l’individu que mai ha desenvolupat, que sempre ha descuidat. Són els aspectes del caràcter que s’han prohibit i frustrat i, sobretot, els que mai s’han reconegut o acceptat.

L’anima i l’animus ens ajuden a entendre el sexe oposat i la part del sexe oposat que tots tenim. En el cas de l’home, l’anima és la part emocional i intuïtiva. Sol aparèixer als somnis com una dona desconeguda, però s’assembla a algú que coneixem o a alguna divinitat. Surt als somnis quan l’home descuida el seu costat femení (sensibilitat, tendresa, espontaneïtat, receptivitat, adaptabilitat…). L’animus, en la dona, representa la seva part masculina: el costat analític i lògic, i també l’autoconeixement. A diferència de l’anima, pot tenir múltiples representacions, i acostuma a aparèixer en somnis per manifestar la necessitat de desenvolupar trets masculins (raonament, estratègia, competitivitat, autocontrol…) en la personalitat de la dona, o bé quan la dona no aconsegueix entendre’s o se sent confosa.

El si mateix és l’arquetip del potencial. És una qualitat espiritual superior que tots tenim, encara que desconeguda. És una mena de guia interna que necessitem entendre i en qui hem de confiar. Només seguint-la reaprendrem que formem part d’un tot superior. Atès que el veritable potencial pertany al futur, la primera representació del si mateix pot ser una figura que ens encoratja a anar endavant. Després potser se’ns mostri com una divinitat (Crist, Krishna, Buda…) o com un símbol de plenitud.

Enllaços relacionats:

Font:

  • BALL, Pamela (2002), ‘Gran Enciclopedia de los sueños’, Barcelona, RBA Libros

 

Share:
  • Print
  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Yahoo! Buzz
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Google Buzz
  • LaTafanera
  • LinkedIn
  • Meneame
  • Posterous
  • email
Etiquetes: , , , ,

Sense comentaris

Deixa un comentari





By Bitscuits