El Dia de la Terra és un d’aquells esdeveniments que permet reconnectar-nos amb la natura. La progressiva urbanització de la societat ens ha fet oblidar com els nostres avantpassats tenien cura de la salut o cultivaven els seus productes originàriament.…
La Fira Cuida’t, dedicada a les teràpies naturals, arriba a la segona edició aquest cap de setmana, 17 i 18 de març, a Manresa. Després de l’èxit de l’any passat, amb 8.000 visitants, el saló ara té com a objectiu…
A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dona el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.
—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?
Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.
—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.
Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.
El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.
A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.
—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta?
Enguany Heilpraktiker Institut celebra el seu 30è aniversari. En aquest temps, l’escola s’ha convertit en un dels referents a Barcelona pel que fa a la formació en teràpies naturals. El seu director, Gustau Pau, afirma que les persones que estudien al centre tenen inquietuds al marge de la feina que desenvolupen, tot i que no necessàriament vulguin canviar de professió. També ha notat com els interessos dels alumnes han anat variant al llarg d’aquestes tres dècades.
—Quin és el perfil de la persona que decideix estudiar teràpies naturals?
—A la nostra escola és, sobretot, una persona que té unes inquietuds al marge de la professió que està exercint. La mitjana d’edat és de 30 anys o més. Amb tot, el perfil depèn molt de l’oferta que fa cada escola. La nostra té una línia purista. En canvi, hi ha centres que volen donar un perfil molt científic i d’altres que imiten un model universitari. En aquests altres centres hi van alumnes molt jove, de 18 o 19 anys, que no ha entrat a la universitat. En tots els casos sempre hi ha més dones: tenen més inquietuds, segurament perquè tenen més contacte amb el seu cos al llarg de la seva vida per qüestions com l’embaràs, el naixement, l’alletament, etc. El seu cos vibra de manera diferent.
—Què motiva els estudiants a formar-se en aquest camp?
—Una motivació és el fet d’haver superat una malaltia greu, o bé tenir o haver tingut algú al seu voltant amb algun problema de salut seriós. És gent que busca una solució en les teràpies naturals. Una altra motivació de moltes persones és voler canviar de vida, perquè allò que estan fent no els satisfà. No sabria dir-te quina de les dues té més importància.
—Quins coneixements sobre salut s’han de tenir per començar a estudiar i quins coneixements s’han d’haver adquirit en acabar la formació?
Com que sóc poc amant de les aglomeracions, vaig decidir anar a la Fira Espiritualmente divendres a la tarda. El nombre de visitants —persones de mitjana edat, homes i dones a parts iguals— era raonable per poder visitar els estands sense aclaparaments.
D’entre la quarantena d’expositors, em va sorprendre positivament la iniciativa d’Holistic Terapias, una xarxa de centres de teràpies naturals repartits per tot Catalunya que s’han aplicat la dita de “la unió fa la força”. Així, cadascun dels centres pot oferir un ventall més ampli d’especialitats als seus usuaris, gràcies a la resta d’associats. També vaig conèixer en persona part dels equips de Todoterapias i d’Autocrecimiento, dos portals dedicats a la divulgació de les teràpies alternatives i el creixement personal, així com a la promoció dels professionals de les diferents disciplines.
Ara és més necessari que mai un canvi a nivell personal, mental i espiritual per superar la crisi global en què ens trobem immersos. Sota aquesta premissa, neix la primera edició de la Fira Espiritualmente, alternativa, de creixement personal i misteris de la ciència, que se celebrarà aquest cap de setmana (7, 8 i 9 d’octubre) a Fira Sabadell (Vallès Occidental). Al saló s’hi podran trobar nombrosos estands de productes i serveis, escoles i professionals que ensenyaran noves teràpies, tècniques de creixement personal i temes espirituals, a més d’un espai per a l’oci (viatges alternatius, llibres, spas, etc.) Destaca, a més, un ampli programa de 48 conferències.
L’últim estudi promogut per la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat) és l’”Estudi sobre les Teràpies Naturals: Especificitats i aportacions en relació amb la salut i benestar comunitari”. En parlem amb la presidenta de la federació, Francesca Simeón, i aprofundim en aspectes com el vincle entre el terapeuta i l’usuari i la relació entre les teràpies naturals i la medicina al·lopàtica.
—Una de les debilitats del sector que apunta l’estudi és la falta d’investigació que demostri l’eficàcia de les disciplines.
—Voldríem investigar més i demostrar l’efectivitat i la no perillositat de les teràpies naturals. Quan intentem fer un estudi, però, ens trobem que hem d’aplicar un mètode científic i que hi ha d’haver uns metges de fora del sector que donin suport a aquestes investigacions i les segueixin. Costa de trobar-los. És com una barrera a la recerca en teràpies naturals. Per sort, a l’estudi es posa de manifest que sí que hi ha alguns metges oberts envers les teràpies naturals.
—L’estudi també reconeix com una amenaça el fet que apareguin dos pols radicalitzats entre medicina convencional i teràpies naturals, que impedeixin crear ponts de col·laboració entre l’una i les altres.
